CRÒNICA 6: PRIMERS PASSOS PER NORUEGA
Dimarts 19 de juliol:
El dia a Oslo s'aixeca assolellat i al sortir de la tenda ens sorprenem de la calor que fa. Tenim molta sort ja que sortir de les ciutats sempre acostuma a ser difícil. Ens carrega una autocaravana (la primera en tot el viatge) formada per una parella de gent gran. Ens descarreguen en una gasolinera i allà ens agafa un home molt ràpidament que, tot i no anar en la nostra direcció ens diu que ens vol dur perquè també havia viatjat fent autoestop. Ens deixa en una àrea de servei on, després de buscar molt perquè ningú no ens vol portar, trobem una familia iraniana que tot i ser molta gent, ens veuen i ens diuen que podem anar amb ells. Nosaltres ni tan sols els ho havíem demanat perquè pensàvem que no tenien lloc. Ells ens porten un bon tros i ens deixen en una altra àrea de servei. A partir d'aquí el paisatge ens comença a agradar moltíssim: muntanyes, arbres, algun llac petit amb casetes al voltant...
Ens torna a costar molt sortir de l'àrea de servei on han descarregat fins que una noia jove que va a visitar un amic ens agafa i ens duu un tros fins una altra petita estació de servei. En aquesta zona les estacions de servei són molt petites: una gasolinera amb 2 sortidors i un petit restaurant, totalment envoltades de bosc. Un altre cotxe ens porta un tros més i decidim plantar la tenda. Busquem un lloc per acampar i quan ja ho teníem tot a punt i fins i tot ja estàvem cuinant el sopar a la vora de la carretera, en un lloc pla, ens apareix una dona que ens diu que aquell lloc és privat, amb un to una mica pujat i intentant fer-nos fora.
Al final acabem parlant amb ella, fent amistat i ens diu que no hi ha cap problema perquè pernoctem allà. Quan ja ens n'anem a la tenda a dormir, després de sopar, sentim algú que ens crida: és la mateixa dona que ens regala una melmelada. Hem investigat i es tracta d'una espècie de móres que en castellà s'anomenen "camamoros" o també "la móra de los pantanos". Només es troba als països nórdics i a Noruega és un autèntica exquisitesa. És una móra de color taronja que algunes famílies ens han explicat que també li diuen l'or dels boscos pel seu color.
Dimecres 20 de juliol:
Comencem el dia amb una dutxa gelada al riu. Ens hi posem despullats perquè ho necessitàvem. Al cap d'una estona un noi que va de visita a casa els seus pares ens carrega i ens porta fins a 18 km d'Odda. En aquest tram el paisatge canvia espectacularment: només veiem la carretera i al costat tot és natura, llacs immensos, boscos a banda i banda. Allà on ens deixa comencem a caminar per una carretera una mica estreta mentre anem fent autoestop i un cotxe ens pita. Ens girem pèrquè pensem que està enfadat. En realitat, però, ens avisa que ens vol portar. Es tracta d'uns holandesos que estan de vacances. Ells van direcció Odda però nosaltres anem a Trolltunga. S'ofereixen a dur-nos fins allà. A mig camí trobem unes noies txeques que també fan autoestop i tot i que no tenim suficient lloc al cotxe, decideixen carregar-les i dur-nos fins al primer poble en direcció a Trolltunga, que és on volem anar. Allà ens deixen oferint-nos abans unes cerveses perquè poguem brindar a dalt.
Comencem el camí amb les dues noies que van al mateix lloc que nosaltres. A mesura que caminem també anem fent dit per veure si tenim sort i algú ens carrega un tros més. Finalment ens porta una furgoneta que ens posa al maleter sense seients i que ens deixa just on comença realment el camí de l'ascens a Trolltunga. A partir d'aquí hi ha una primera pujada molt dura d'un quilòmetre, amb escalons de pedres... Després el camí es suavitza i podem anar caminant entre llacs, boscos,... Al cap d'una estona comencem a veure unes parets molt imponents al fons i quan ens hi acostem comprovem que, efectivament, es tracta de les parets del fiord. L'aigua és blava i espectacular. Hem vist moltíssima gent fent el camí de baixada i creiem que podrem acampar a dalt. Hi ha molt poca gent, fem fotos, busquem un lloc per acampar i després de sopar mirem la posta de sol i ens n'anem a dormir.
Dijous 21 de juliol:
Posem el despertador a les 4 del matí perquè volem veure la sortida del sol però està núvol. A més a més estem reventats del dia anterior i decidim seguir dormir. A 2/4 de 7 veiem que els núvols s'han aixecat i només hi ha una mica de boira. Hi ha un gran silenci i una pau i tranquil·litat brutal.
De cop arriben 4 persones: dos homes i dues dones amb un pot. Primer no entenem què és el que pretenen fer però després, entre els mitssatge de la samarreta d'un d'ells i del que ens expliquen les noies txeques acabem deduint que es tracta d'una urna funerària que conté les cendres d'un noi que s'havia mort fa aproximadament un any just en aquesta pedra. El silenci s'acaba convertint en trist i esfereïdor. Les persones que estan allà respecten el moment i tothom està callat.
Després, i ja que tenim un llac a prop, decidim que podem rentar roba ja que en tenim de bruta d'acumulada. Rentem la roba prop del glaciar i l'estenem perquè se'ns assequi i poder continuar, d'aquesta manera, amb la baixada. Les txeques continuen fent la ruta caminant per la zona mentre que nosaltres desfem el camí que vam fer ahir per continuar direcció Bergen.
Amb la roba seca ens tornem a dirigir a la gran pedra: Trolltunga per acomiadar-nos-en. Veiem que és un lloc molt turístic i que hem fet bé d'anar-hi a acampar perquè s'omple de més i més turistes. Hi ha moltíssima cua per fer-se la típica foto i els turistes fan cua per retratar-se a la gran pedra. El camí de tornada és una autèntica marea humana.
Durant el camí de tornada una família ens pregunta si comencem o acabem un llarg viatge ja que les mides de les nostres motxilles ens delaten. Els expliquem que estem a la meitat i ens pregunten cap a on anem. Al explicar-los que fem autoestop ens diuen que ens poden dur fins al seu poble i que des d'allà podrem agafar un ferry que ens deixarà prop de Bergen que és el nostre pròxim destí. Els preguntem si hi ha alternativa al ferry ja que nosaltres preferim no gastar diners en el transport. S'ofereixen a pagar-nos-el. La mare de la família ens explica que té una filosofia de vida en la qual considera que si tu ets amable amb algú, algú altre ho serà amb tu i que per tant ella vol fer aquest gest cap a nosaltres. Un cop arribem al poble, el ferry es apunt de sortir i una de les germanes baixa, ens compra els tiquets i es nega a que els ho paguem (ens tanquen les finestres perquè no poguem donar-los els diners) i ens diuen que ens arrenquem a córrer perquè el ferry està a punt de sortir.
Dins el ferry veiem una dona que havíem vist a la baixada de Trolltunga i li preguntem a on es dirigeix. Curiosament, al igual que nosaltres, també va a Bergen. Ens explica que acaba de deixar a Trolltunga el seu fill de 15 anys acampant tot sol per primera vegada ja que, segons ens diu, és molt aventurer. Aquesta dona ens deixa a Bergen i ens indica una muntanya on podem anar a acampar. Observem la posta de sol, poc usual des d'aquesta muntanya propera a Bergen a causa del clima d'aquesta zona.
Divendres 22 de juliol:
Ens espertem molt cansats. De seguida veiem que tot està ple d'unes fruites que el dia anterior algunes persones recol·lectaven. Són gerds. Decidim recollir-ne per esmorzar i al veure que n'hi ha moltes decidim que farem una melmelada. En recol·lectem una bona quantitat i decidim baixar de la muntanya per cuinar-ho a baix a la ciutat. En el camí de baixada ens trobem uns catalans que ens expliquen que han fet un intercanvi de casa amb uns noruecs i que ens ofereixen anar a dormir a la casa on són ells durant un parell de dies que ha de fer mal temps. Nosaltres acceptem encantats. A part podrem dutxar-nos, rentar roba... el pla no pot ser més fantàstic.
Ens posem a fer la melmelada en un lloc de pas, al costat d'una font. Som un atractiu per tots els que passen per allà i fins i tot passa per allà prop el germà del Tricu Tricu, en Tiril.
Quan hem acabat la melmelada la deixem provar a la gent. Ens ha quedat espectacular! N'estem súper orgullosos.
Anem a visitar el Fish Market (el mercat del peix). Coneixem diversos catalans i un d'ells ens convida a menjar un tall de balena a la brasa després d'haver tastat també salmó, ren, balena, ... Després ens trobem uns olotins, l'Ot i la Jess que porten diverses temporades treballant al Fish Market durant l'estiu. Quedem amb ells per anar a fer una birra al vespre o per dinar l'endemà i ens recomanen un lloc per anar a descansar: Nordness.
De camí ens trobem més gerds i decidim que farem molta melmelada per la família catalana que ens ha acollit. La melmelada ens torna a quedar espectacular i mentre l'acabem de fer rebem la notícia precisament, d'ells, dient-nos que no ens podran acollir. Ens ho agafem amb resignació, descansem i esperem el moment de tornar a veure als olotins per intentar que ens aconsellin un lloc per acampar.
Just en aquest moment, mentre reposem, dues noies es queden mirant la placa solar i al veure que nosaltres parlem en català ens diuen que elles també són catalanes. Comencem a conversar i quan els expliquem el que ens ha passat i tota la nostra aventura, ens diuen que elles viuen en una mena de residència amb cuina pròpia i que també tenen un sofà i un matalàs que si volem podem anar a dormir allà. Evidentment, accedim al seu oferiment. Ens expliquen totes les tècniques per sobreviure a Noruega de manera barata i després de sopar gaudim d'una altra posta de sol espectacular des de la seva terrassa.
Dissabte 23 de juliol:
Ens despertem, podem dutxar-nos (quina alegria), esmorzem tots junts i ens acompanyen a fer uns encàrrecs: ens faltava gas i altres coses indispensables. Després d'això ens ensenyen un menjador social on hi ha molts joves d'arreu i gent de Noruega. Els supermercats dónen menjar per oferir allà i anem a menjar alguna cosa.
Després passem pel Fish Market a veure altre cop als olotins. L'Ot ens treu un plat espectacular de pinxo amb gambes, rap, salmó, verdures, etc... Es posa a ploure de manera espectacular, el Fish Market es comença a inundar, les carpes de les paradetes comencen a esfondrar-se, cau aigua per tots cantons i molta gent marxa. Nosaltres ens quedem i quan para de ploure tornen a treure menjar i ens tornem a atiborrar de valent.
Després anem a fer una mica el "guiri". Una de les dues noies és guia turística de manera que ens porta a Bryggen que havia sigut un antic mercat de bacallà i que es manté conservat absolutament igual a com era antigament. Ens explica com funcionava, com que el gestionaven els alemanys que era els que hi posaven els diners.
Després de visitar aquest mercat que és un dels més emblemàtics de tot Noruega ens n'anem cap a l'Hotel Clarion que és un hotel que té una torre a la que es pot accedir de manera gratuïta (molta gent no ho sap!). Pugem allà dalt i gaudim de les vistes sobre la ciutat.
Quan baixem veiem una espècie de selfservice on hi ha molt poca gent i alguns menjant gofres. No dubtem a fer un altre mos. Després del gofre ens despedim dels amics olotins i coneixem un noi de Tortellà que ja s'ha establert definitivament en aquest lloc.
Tornem a la residència de les dues catalanes que tan bé ens han acollit, agafem les motxilles, comprem algunes coses i sortim de la ciutat amb un bus que ens surt gratuït perquè ningú paga el bus fins la ciutat. Elles ja ens ho havien explicat però pensàvem que era una manera de "colar-se". Veiem que no, ningú paga el bus.
Sortim fins les afores. Quan el bus ens deixa està plovent molt i decidim agafar-ne un altre ja que ens trobem en un lloc on dificilment aconseguirem que ningú ens carregui. Paguem un bus d'uns 3 euros fins a un poble més allunyat de Bergen on busquem refugi al mig del bosc per plantar la tenda el màxim de refugiats de la pluja.
Estem fent els primers passos per Noruega i no podem estar més contents de tot e lque estem vivint fins al moment!
