top of page

CRÒNICA 3:  SUÏSSA

Dijous 7 de juliol:

Som a Courmayeur. Hem finalitzat el nostre tour pel Montblanc i ens decidim a seguir el nostre camí. Apareix un personatge que ja havíem vist el ahir, al Refugio de Elisabetta. El recordem bé perquè feia un fort vent i ell pretenia muntar la tenda només amb una lona i pedres. Ens encanta tot el que ens explica, una mina de sabiesa. Viu a Bèlgica en una Iurta (una espècie de tenda gran que fa de casa) i també entenem que es dedica a fer de pallasso. Malauradament no podem aprofundir gaire més perquè ell parla francès i nosaltres, ni mica. 

Seguim el nostre camí i en 3 cotxes diferents aconseguim arribar a la frontera suïssa. El primer dels cotxes que porta és un senyor italià que passa l'estona intentant fer-nos una classe ràpida de paraules italianes. El segon, un enginyer aeroespacial que ens carrega en el seu flamant Alfa Romeo de 150.000 euros i el tercer un guia de muntanya que baixa del Monte Rosa. Una mostra ben evident de la diversitat de persones que et permet conèixer l'autoestop. 

Divendres 8 de juliol:

Després de passar la nit a tocar de la fontera, l'objectiu és passar cap a Suïssa de bon matí i arribar fins a Zermatt. Travessem a Itàlia pel Coll Grand Saint Bernard i el primer noi que ens carrega ens demana si portem algun tipus de droga ja que a ell una vegada el van enganxar amb marihuana i suposem que no tenia ganes de tornar a passar pel mateix. Arribem amb el noi fins a Martigny on ens carrega una noia que ens condueix fins a un llac situat porp de Sion. Aquí podem dir que hem fet la nostra primera dutxa oficial del viatge i on vam poder també rentar la roba amb el sabó biodegradable que portem. Seguim el camí amb una parella que gairebé no parlen anglès i ens passem la primera part del trajecte escoltant música a tot volum. Al cap d'una estona, decideixen intentar establir conversa amb nosaltres. Ens demanen si parlem francès i fem broma amb les típiques paraules que coneixem: bonjour, ça va... bier (cervesa). Automàticament decideixen aturar-se a una benzinera a comprar unes birres per compartir amb nosaltres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta parella ens deixa a Sierre on aconseguim que una noia jove ens porti. Tampoc parla gairebé res d'anglès i la veritat és que ens passem el trajecte patint perquè corre moltíssim amb el cotxe, fa avançaments amb línia contínua i un munt d'imprudències que no ens acaben d'agradar del tot. Fins i tot li preguntem si es pot fer, de conduir tal com ho està fent ella. Ens explica que té pressa però el millor de tot és quan ens deixa a Visp i ens diu que ella viu i treballa a Sierre. No entenem res doncs tot i tenir pressa ha fet tot aquest recorregut per portar-nos a nosaltres. 

 

I finalment, acabem veient que és el nostre dia de sort quan trobem una senyora que ens diu que viu a Zermatt i que s'ofereix a portar-nos. A Zermatt només hi poden arribar en cotxe els veïns. Nosaltres pensàvem que hauríem d'arrobar-hi caminant ja que l'altra possibilitat, el tren, és cara i no la contemplàvem. Pero contra tot pronòstic arribem al nostre destí en cotxe, com molt pocs es poden permetre. 

 

 

 

 

A l'oficina de turisme de Zermatt preguntem per les diferents possibilitats que hi ha i decidim que, amb la sort que hem tingut, podem permetre'ns plantar la tenda en un càmping. ens instal·lem, ens dutxem de veritat i podem contectar-nos a internet. També consultem les previsions meteorològiques per l'endemà perquè volem fer el Matterhorn o Cervino. Anem a dormir aviat perquè tenim previst trobar-nos amb una colla de garrotxins que també són aquí i que demà arribaran a Zermatt amb la mateixa finalitat que nosaltres. 

Dissabte 9 de juliol:

Ens aixequem a les 6:15h ja que hem quedat a les 7h a la plaça de Zermatt. Ells de lluny ja ens han vist a venir i ens han rebut cantant Jo sóc garrotxí. Nosaltres, no volíem ser menys i els hem retornat la salutació amb l'Aigat d'Olot. Creiem que els de Zermatt els ha quedar clar això de l'orgull de la Garrotxa. Hem esmorzat junts a la plaça del poble i seguidament hem fet via cap a l'alberg on els nostres amics s'allotjaran després d'intentar coronar el Cervino. Hem pogut deixar les nostres motxilles allà després de molts dies de no desempallegar-nos-en i els hem desitjat sort i seny en el seu intent de demà de pujar al Matterhorn. 

 

 

Nosaltres després d'acomiadar-nos hem sortit direcció Findelback per l'anomenada Ruta dels Cinc Llacs que és molt famosa i molt turística. N'hem realitzat només 2 i des d'allà per i seguint una recomanació que ens van fer ahir, hem decidit seguir el camí cap a Riffelberg per anar guanyant altura i anar-nos apropant, poc a poc al Matterhorn que, com més aprop el veiem, més impressionant i magestuós ens semblava. Durant la ruta,  a més, hem pogut gaudit de les vistes al Monte Rosa i altres pics importants de la zona entre els que es troba el més alt de tot el país. 

La veritat és que hem quedat totalment emocionats i bocabadats per la impressionant visió del Matterhorn davant nostra. Fins i tot espanta una mica la possibilitat de poder arribar a pujar-hi algun dia, tal com és la nostra intenció. De moment ens l'hem contemplat amb els ulls ben oberts des de ben a prop.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem començat a baixar per Gletschergarten on hi havia una zona de picnic on ens hem parat a divertir-nos una estona amb les tirolines i altres equipaments d'aventura i hem tornat a arribar a Zermatt passant per un antic glaciar.  

La nostra intenció ara és anar caminant cap a Täsch i allà tornar a fer autoestop ja direcció Àustria però parant en diversos indrets que ens han recomanat. 

No podem acabar la crònica sense comentar-vos que Zermatt és un poblet petit però extremadament explotat pel turisme. Tot, absolutament tot està destinat als visitats: carruatges i taxis que et porten d'un lloc a l'altre del poble, tota mena d'equipaments turístics, botigues dedicades als visitants... A l'arribar ens vam quedar amb una mica de mal regust de boca per la sobreexplotació turística a la qual està sotmès el poble. Després, al recórrer l'entorn i veure com n'és de fantàstic, la nostra crítica s'ha suavitzat lleugerament. Tot i això, seguirem preferint sempre els llocs solitaris i sense turisme. 

bottom of page