CRÒNICA 5: ARRIBANT A NORUEGA
Dimecres 13 de juliol:
Quan deixem el restaurant ens disposem a col·locar-nos en una rotonda força àmplia on pensem que els cotxes es podran parar amb facilitat i on, segurament, trobarem transport sense problemes. Al cap d'una estona es para la policia secreta alemanya i ens diu que no podem estar en aquell lloc. Ens aconsellen que anem a una àrea de servei però que allà no podem ser-hi a pesar que l'autoestop és legal i no ens posen problemes en aquest sentit.
Els fem cas i ens n'anem a una àrea de servei on, després de molta i molta estona es para una furgoneta autèntica de les que a nosaltres ens apassionen i la parella que hi viatja s'ofereix a dur-nos fins prop de Munich. Allà, prop de la ciutat ens decidim a passar la nit en un prat on podem veure cabirols i altres animalons. Sense més, parem la trenda per disposar-nos a preparar el sopar i dormir.
Dijous 14 de juliol:
El matí resulta totalment catastròfic, gairebé preferim no recordar-lo. Acabem al centre de Munich i decidim pagar un tren que ens ajudarà a travessar la ciutat. Decidim dinar un kebab per intentar apujar-nos la moral amb una bona teca. De sobte la nostra sort es gira. Coneixem un Sadik un noi de Kosovo que després de 12 anys a l'exèrcit del seu país decideix provar sort i venir-se'n cap a Alemanya a treballar. Ens paga dues cerveses mentre li expliquem la nostra història i més tard ens mig obliga a menjar-nos una pizza. Ens vol convidar. Per tant, dinem per segon cop avui! Després del matí que hem passat no està gens malament...
Després d'acomiadar-nos del meravellós Sadik decidim continuar amb la nostra missió del dia d'avui: sortir de la ciutat de Munich. Un milió de cotxes després.... es para un noi turc, treballador de l'aeroport que ens deixa en una estació de servei a les afores de la ciutat. Creiem que és un lloc ideal per agafar un cotxe que ens dugui. I efectivament, allà s'atura l'Alator, un polac, enginyer mecànic, amant del submarinisme i al que li encanta viatjar. Ell té una empresa que es dedica al treball amb l'acer i el lasma. Ell ens porta urant més de 500 kilòmetres i, encara que això suposa desviar-nos una mica de la nostra ruta creiem que, després del fracàs que ha sigut intentar sortir de Munich durant el matí, no podem rebutjar-ho. Comprovem les maravelles del cotxe de l'Alator que, literalment, condueix sol. Ens demostra que si ell deixa les mans del volant, el cotxe segueix recte, seguint les línies de la carretera. També veiem que el cotxe detecta la presència d'un vehicle davant i per tant, frena sol. Es pot regular l'alçada del vehicle. Experimentem també el fet que, a Alemanya, determinades carreteres permeten la conducció a velocitat il·limitada. Això es tradueix en que anem a uns 160-170 km/h i tot i això els cotxes ens avancen. Fins i tot ens demostra que el seu cotxe és molt potent posant-lo a 230km/h. Espectacular, als nostres ulls.
Apunt d'arribar a la destinació, passat Dresden, es para en una àrea de servei i ens paga un sopar espectacular: escalopa amb salsa de xampinyons, patates, cebes,... Després d'acomiadar-nos d'ell perquè la veritat és que hem estat genial amb la seva companyia, busquem un lloc arraconat, prop de l'àrea de servei per plantar la tenda i passar la nit. Ha sigut un dia ple de contrastos, amb un matí que ha començat de manera nefasta, que hem passat moments crítics però que ha acabat de manera genial, coneguent persones espectaculars i que acabem amb un bon regust de boca.
Divendres 15 de juliol:
Després de fer la compra en un supermercat barat i intentar recol·locar tot el que hem comprat (cosa que sempre resulta un drama important), se'ns para el primer cotxe al qual fem una senyal perquè s'aturi. Es tracta d'una furgoneta que es dirigeix a l'aeroport de Berlin a buscar una banda de punk que ha de tocar en un festival que es celebra properament aquí a Dresden. Creuen que el lloc on ens deixaran és un bon indret per trobar un altre vehicle que ens porti. Però no és així i després de dues hores i mitja sense èxit decidim canviar de lloc i ens situem a la següent sortida. Allà tampoc aconseguim transport. Finalment, decidim parar a la policia i els demanem si existeix algun transport públic barat que vagi direcció Hamburg. Ens expliquen que hi ha una companyia d'autobusos que està molt de moda anomenada Flip Book. Anem fins l'estació d'autobusos que ens queda força a prop per mirar els horaris i els preus. Allà veiem que el següent bus surt a les 3 del matí. Decidim que no ens queda més remei que agafar-lo ja que on ens trobem tampoc tenim possibilitat de plantar la tenda. Per tant, hem de passar les hores com puguem. Ens situem en una placeta on preparem el sopar. Ben tips, i mentre juguem amb un gos d'un senyor que el passeja, ens adonem que l'home s'acosta a nosaltres i ens ofereix una bossa amb menjar, com si fóssim uns rodamóns. El contingut de la bossa, a part de fer-nos riure una bona estona amb la bona fe del senyor, també ens atipa d'allò més. Sopem per segona vegada ja que els productes que ens ofereix eren acabats de comprar i boníssims.
Davant nostre passen riuades de persones, la majoria joves, en una mateixa direcció. Allò ens indica clarament que segur que s'està fent alguna mena de celebració i decidim acostar-nos-hi. Ens trobem en una espècie d'Oktober Fest amb molta cervesa i menjar ràpid tamany XXL. Creiem que serà el nostre pla perfecte per passar les hores que queden fins les 3 de la nit que hem d'agafar el bus. Però malauradament no és així. A les 12 es fan uns focs d'artifici i es dóna per finalitzada la festa. Així doncs no ens queda cap més alternativaque rondar una mica més pel centre de la ciutat fins a tornar-nos-en a l'estació d'autobusos a esperar l'hora de sortida.
Després de viatjar en bus i dormir molt poc ens trobem a Hamburg. L'objectiu és sortir de la ciutat i després de caminar dues hores ja ens trobem a les afores. Creiem que el lloc on estem és perfecte per aconseguir un vehicle que ens porti però no tenim en compte que ens trobem a Alemanya. La gent ens mira amb desconfiança, amb mirades de despreci, amb males cares i fins i tot amb gestos com si ens convidessin a marxar. Al cap de més de 4h d'esperar-nos es para una furgoneta hippie. A pesar de tenir molt poc espai ens conviden a dur-nos fins la propera àrea de servei. Allà mateix es para un jove que ens corrobora el que ja estem vivint en la nostra pròpia pell: ens sap greu generalitzar, però els alemanys se'ns mostren poc acollidors, arrogants i poc predisposats a ajudar-nos.
Aquest noi ens deixa una gasolinera passat Kiel on un senyor ja gran s'interessa per nosaltres ja que ell, uns 30 anys enrera havia fet molt d'autoestop. Ens demana on anem i ens corrobora també que cada vegada els alemanys estan menys predisposats a l'autoestop. Ell ens explica que abans era molt més fàcil moure's pel país així i que ara, d'un temps ençà, cada cop és més complicat.
Ell ens duu fins passada la frontera i per tant deixem enrera Alemanya per endinsar-nos a Dinamarca. Allà tenim sort i molt ràpidament, uns polacs ens carreguen fins arribar a Kindol. Esperem una estona però no hi ha manera d'aconseguir cap cotxe. Plou lleugerament i decidim plantar la tenda. Trobem un lloc enmig del bosc, ple d'ortigues i l'anomenem el nostre camp base. Riem molt mentre ens instal·lem i preparem per dormir després de moltes hores sense fer-ho ja que la nit anterior ha sigut mogudeta.
Deixar Alemanya ens alegra profundament. Ens hem sentit menyspreats ja no només pel fet de que ha sigut molt dificultós aconseguir un cotxe durant la nostra travessa per aquest país sinó per les mirades, pels missatges dibuixats a les cares dels alemanys, pels gestos de menyspreu i perquè fins i tot en un moment determinat ens hem plantejat que ja no demanaríem que ens carreguessin sinó que intentaríem treure'ls un somriure. Increïble: només hem aconseguit somriures dels nens. Els adults ens miraven desconfiats, sense cap mena d'empatia. Fins i tot hem sigut víctimes d'un intent d'atropellament, mig en broma mig en sèrio però que no ens ha fet cap mena de gràcia. Estem a Dinamarca i respirem alleujats.
Dissabte 16 de juliol:
Després de dormir més de 12 hores, aconseguim un cotxe ràpidament. Una furgoneta petita i plena de tot que es dirigeix a Copenhaguen i per tant ens va perfecte per a nosaltres ja que es troba a l'altra punta del país i just a prop de la zona on hem de creuar cap a Malmö. Creuem Dinamarca amb calma, sense sobrepassar els 80km/h la qual cosa ens permet assaborir una mica els paisatges d'aquest país que travessem de cap a cap. Dinamarca és un país planer, ple de camps i amb molts ponts per travessar d'una illa a l'altra.
A Copenhaguen ens carrega una dona que està totalment indignada amb la societat. Ens comenta que no entén els recels de la gent vers els autoestopistes. Ella va a buscar al seu marit que es troba en una mena de campament viking passant les vacances. Ens deixa a les afores de Copenhaguen i decidim caminar fins l'aeroport perquè és allà on comença el pont que conecta amb Suècia. Just abans d'arribar a l'aeroport un polac ens veu amb el nostre cartronet que indica cap on anem i es para per dur-nos. Ell ens explica que ha fet autoestop moltes vegada pels països nòrdics i que ens vol ajudar. Ens deixa just abans del pont on hi ha una parada de bus i ens sembla que serà perfecte. A més a més, allà mateix hi ha un supermercat i carreguem de menjar fins dalt ja que Suècia serà molt més car que Dinamarca i per tant és millor que ens fem amb unes quantes provisions.
Al cap de poc aconseguim un cotxe, una parella gran. Ella havia fet autoestop de jove i ell és un enginyer mecànic que ens deixen a Lund, coneguda per ser ciutrat universitària. Després d'esperar una estona si arriba un altre cotxe per seguir, decidim que ha arribat el moment de posar punt i final al dia d'avui i plantem la tenda dins una rotonda envoltada d'arbres. Ho fem amb seguretat ja que Suècia és un país molt permissiu pel que fa a l'acampada lliure.
Diumenge 17 de juliol:
Estem contents perquè hem acomplert amb l'objectiu que ens havíem proposat de creuar fins a Suècia de manera que ens aixequem sense presses. Ens carrega un noi a Lund i ens diu que ens durà fins a la propera àrea de servei on serà fàcil que trobem transport per seguir el viatge. Un noi anglès ens duu un trosset més. Seguidament, en l'àrea de servei on ens trobem ens carrega un home gran que ens explica que també ha fet grans viatges com per exemple al Nepal. Ens porta un trosset més. A continuació ens porta un home encarregat d'organitzar viatges per jugar a golf per gent gran a Espanya. Seguidament, un noi que va amb una furgoneta molt autèntica que ens explica que fa 4 mesos que viatja per Europa. Diu que el seu objectiu és fer uns quants diners a Goteborg ja que s'ha quedat sense i poder seguir viatjant direcció Noruega i Suècia. Així doncs, veiem que són històries molt similars, la seva i la nostra. Ell ens vol deixar a Goteborg però li diem si ens pot dur a les afores, passada ja la ciutat. Li paguem una mica ja que sabem que compta amb pocs diners i ens fa un gran favor.
El lloc on ens deixa és ideal per trobar un altre vehicle i aviat ens carrega un noi iranià que ens duu un tros més. Allà ens carrega un noi que ens explica que quan va acabar la carrera va estar fent autoestop per Nova Zelanda i Austràlia. Estem a uns 200 km d'Oslo. Hem carregat tant menjar que gairebé no podem aixecar les motxilles de tot el que portem. L'objectiu de demà serà intentar creuar Oslo. Estem contents i ens hem fet un sopar espectacular per celebrar que cada dia som més a prop de Noruega, el nostre objectiu. Creiem que demà podrem creuar la frontera.
Dilluns 18 de juliol:
Ens hem aixecat al costat d'una àrea de servei enorme (com 3 vegades Espai Gironès). Hem estat gairebé 4 hores per poder sortir d'allà. Ens carrega un jove que ens explica que s'hi ha vist obligat perquè d'aquí a pocs dies se'n va viatjar, a l'estil com ho fem nosaltres, per França. Fins i tot s'ha parat per fer-nos una petita demostració de com toca de bé la guitarra. A l'àrea de servei on ens ha deixat ens semblava que seria molt complicat aconseguir un cotxe. Hem anat negociant amb la gent que es parava allà i finalment hem trobat una parella noruega. Al principi es mostraven una mica reticents a dur-nos però després de dinar els hem tornat a insistir, els hem promès que s'ho passarien bé i els hem caigut simpàtics de manera que finalment han accedit a dur-nos fins passada la frontera. Hem passat un molt bon viatge amb ells i hem rigut molt. Arribats al seu poble ens han dit que seria complicat creuar Oslo i ens han explicat que ens pagaven un tren perquè poguéssim fer-ho sense dificultats. JA SOM A NORUEGA!
El viatge en tren ha sigut espectacular. Hem passat per petits llacs envoltats de casetes de fusta. El paisatge ja no té res a veure amb el que hem vist anteriorment. Arribats a Oslo hem anat a l'Opera House, on hem pogut gaudir d'un concet que hi havia just al costat. Ens hem enfilat dalt de l'Opera, hem pogut sentir de nou l'olor de mar i ara som en un moll, davant del mar, preparant-nos un bon sopar!
JA SOM A NORUEGA!!!!!!!!!
