CRÒNICA 4: SEGUEIX L'AVENTURA PER SUÏSSA
Divendres 8 de juliol:
Sortim de Zermatt aquest cop caminant direcció Täsch. Comprovem que és vertaderament complicat sortir dels llocs especialment turístics com en aquest cas. Finalment ens carrega una parella jove. El noi ens comenta que durant la setmana realitza el servei militar que, aquí a Suïssa, és obligatori. Quan ens fem la foto ens sorprèn amb una cosa que no hem vist mai: té un ull de cada color! Un dels seus iris és verd i l'altre blau!
La parella ens deixa a Visp i des d'allà fem un estrany viatge fins a Gampel on ens trobem que el cotxe que s'atura i s'ofereix a dur-nos va direcció a Berna de festa. Pugem al cotxe i, damunt d'aquest, pugem a un tren. Sí! un tren que ens trasllada carregats dins el cotxe! Fem el trajecte des de Goppenstein fins a Kadersteg ja que aquesta és l'única manera que existeix per arribar-hi al no tenir carretera. Els propietaris del cotxe ens ofereixen cerveses i ens conviden a anar amb ells a Berna. Primer no ho veiem clar però finalment ens deixem convèncer. Acabem embolicats primer al pis d'una amiga dels nostres acompanyants i finalment, voltant de bar en bar, bevent amb ells i deixant-nos convidar (ens ho paguen gairebé tot!).
Acabem en un lloc que sembla talment una festa de poble: un carrer amb barraques. Mengem una carn amb una salsa horriblement picant que fa que ens plorin els ulls, ens piqui la llengua i ens acabem les begudes en un instant per intentar apaivagar la picor que sentim dins la boca.
Coneixem un noi que parla vuit llengües, entre elles l'espanyol. Estem totalment reventats a pesar que són les 2 de la matinada però els nostres acompanyants sembla que encara tenen corda per estona. Al·lucinem amb la seva dedicació cap a nosaltres i calculem que s'han gastat ja uns 200 euros per convidar-nos mentre que nosaltres en gastem aproximadament uns 30-40.
Acabem en un bar idèntic al Lucky d'Olot i són ja les 6 del matí. No podem més, les forces ens fallen i gairebé ens adormim drets. Hem caminat 7 hores i gairebé en portem 24 en peu. A les 6 del matí agafem el tren que ens retorna a casa de l'amiga d'on hem sortit força hores abans. Ens demanen si podem dormir al cotxe ja que la casa és molt petita. Ho acceptem, evidentment. Dormim poc dins el cotxe ja que és incòmode i quan ens aixequem ho recollim tot per esperar que ells s'aixequin i poguem marxar.
Finalment els nostres acompanyants "fiesteros" es desperten i ens deixen a Spiez. Passa la policia i ja patim per si ens diuen alguna cosa però només ens aconsellen que vigilem i no ens posem a l'autopista. De seguida ens carrega un home que forma part del cos de rescat de Suïssa: ha fet escalada, guia de muntanya, ...ens deixa a Interlaken on dinem acompanyats de molts parapentistes. Aprofitem també i fem el sopar ja que no sabem on dormirem. A Suïssa està prohibida l'acampada lliure i haurem de dedicar tots els nostres esforços a trobar un bon lloc per dormir.
Sortim d'Interlaken direcció Lauterbrunnen. Allà es para en Mike, un jove que en principi només està disposat a dur-nos un tros però que quan li expliquem la nostra aventura empatitza amb nosaltres (va vitjar durant 6 mesos fent autoestop per l'Àsia) així que decideix seguir el camí i dur-nos a Stechelberg.
Allà ens senyala un camí i ens diu que hi ha un petit llac al peu d'un glaciar, que val la pena visitar-lo ja que sortirem dels circuits turístics habituals i podrem gaudir de la muntanya en estat pur. També ens comenta que a 15 minuts del llac hi ha una cabanya que és d'accés lliure. O sigui, que tu t'has de dur el menjar però pots utilitzar-la sense pagar res. Sense pensar-nos-ho ni un instant, ens dirigim cap allà. Són 4,5h les que ens queden per caminar i no podem perdre ni un minut o arribarem de nit.
L'inici del recorregut és bastant dur, amb una pujada molt dreta. Durant el recorregut travessem paratges espectaculars. Ens trobem cascades a cada pas i admirem la grandesa del paisatge que ens envolta. A meitat de camí se'ns posa a ploure i encara ens queden més de 2 hores per arribar. Ens equivoquem de camí i durant mitja hora ens desplacem en un sentit equivocat. Al principi creiem que aconseguirem arribar al lloc correcte però de sobte ens trobem enmig de la gran vegetació, literalment enmig d'una selva. El temps continua amenaçant pluja i tempesta i creiem que hem de fer marxa enrera i intenta trobar la cabanya abans no es faci de nit. Tot i que duem tot el material indispensable per dormir amb la tenda, amb les condicions meteorològiques d'avui no creiem que sigui la millor opció.
Després de caminar una bona estona desfent el camí, ens adonem del nostre error i fem una bona autocrítica ja que ni tan sols entenem com hem pogut fallar en aquest indret.
Seguim caminant, ara sí en la direcció correcta. Anem molls, plou cada cop més intensament però quan arribem a la cabanya veiem que tot l'esforç ha valgut la pena. No té res a veure amb el que ens imaginàvem i és realment espectacular. Hi trobem un parell d'alemanys que ens comenten que acostumen a venir-hi cada any per gaudir d'aquest entorn meravellós. I no és per menys, nosaltres també estem al·lucinant. Després de l'esgotador dia que hem passat ens disposem a sopar i gaudir d'aquest indret espectacular.
Dissabte 9 de juliol:
Decidim que dedicarem el dia a descansar. La cabanya té llits i mantes i els serveis són lliures per tant en podem gaudir sense problemes. Vam anar-nos-en a dormir a les 10 i ens aixequem entorn de les 10. Fem un bon esmorzar, netegem la roba al riu tranquil·lament, l'estenem,... Hi ha un vàter apartat de la cabanya i aprofitem per gaudir del paisatge mentre fem les nostres necessitats :)
Els alemanys que hi havia a la cabanya quan vam arribar també han marxat i per tan podem gaudir de la tranquil·litat i de la bellesa del paisatge. I sobretot, podem descansar fins que el cos ens diu prou.Ens fem un bon dinar i després passem el temps fent fites amb pedres que trobem al nostre voltant. Quan veiem que el cel comença a amenaçar, tal com ja ens havien anunciat, ens recollim dins la cabanya. Pot ser que la pluja segueixi durant un o dos dies i que també aparegui la neu i si és així ens quedarem aquí. Tenim menjar i pensem que és el lloc perfecte, el nostre paradís. Per tant, mentre duri el mal temps no ens mourem del nostre xalet.
Diumenge 10 de juliol:
Passem una nit terrible de tempesta: llamps i trons que sembla que s'hagin d'endur la cabanya sencera. Ens aixequem i estem envoltats de boira que ens impedeix baixar. No veiem més enllà de la fita que indica el refugi i per tant, decidim que ens quedarem tot el dia a la cabanya. El nostre entreteniment és jugar-nos als daus qui fa les tasques: anar a buscar aigua, cuinar, rentar els plats,... La resta del dia la passem descansant tal com vam fer ahir.
Arriba un alemany a la cabanya. Té aspecte de rus i es passa l'estona remugant, menjant i fumant com un condemnat. Gairebé no podem establir-hi cap conversa doncs parla molt poc anglès. Ens n'anem a dormir amb la idea que demà el dia s'aixequi millor i ens permeti moure'ns.
Dilluns 11 de juliol:
Segueix la boira però no tan densa i decidim iniciar la baixada. El camí que seguim és com un petit riu i això fa que acabem amb els peus completament molls. Quan arribem al poble, ens carrega una noia que ens duu fins al trencant de Grindelwald. Torna a ploure i mig amagats de la pluja aconseguim un altre vehicle que ens porta fins al municipi. Allà comprem menjar, dinem sota una carpa ja que plou molt i ens n'anem a l'oficina de turisme. També ens comuniquem amb les famílies després d'uns dies incomunicats i demanem informació per passar cap a Flims, la nostra següent parada també en territori suís. Després de molta estona fent autoestop sota la pluja, es para un cotxe que ens explica que, la carretera on estem esperant, només hi podem circular busos (a l'oficina de turisme no ens n'han dit res!) així que tornem enrera fins la parada de bus més propera. Veiem que el preu del viatge és de 6 francs i decidim que és una bona opció. Quan, després de més d'una hora apareix el bus, ens expliquen que els 6 francs són pels residents i que a nosaltres ens en tocaria pagar uns 25 cada un. Evidentment, no l'agafem i desfem el camí que havíem fet.Un serbi ens porta més tard fins a Interlaken.
Arribem a Interlaken completament xops. Esperem una estona prop d'una gasolinera per seguir fent camí però després d'un cert temps veiem que estem cansats, que ens hem passat el dia molls sota la pluja i que serà millor que busquem un lloc on acampar i passar la nit. Trobem el Tent Village d'Interlaken on pagant 15 francs podem assecar tota la roba, menjar calent, dutxar-nos i estar més tranquils donat les condicions meteorològiques. La tranquil·litat del càmping ens permet posar-nos a pensar en els nostres plans per demà.
Dimarts 12 de juliol:
Ens aixequem amb unes previsions meteorològiques que indiquen pluja pels propers dos dies. Descartem seguir cap a Flims i anar direcció Àustria tal com era la nostra intenció perquè no podrem gaudir de res. Per tant, canvi de plans radical: deixem enrera la possibilitat de visitar Àustria i enfilarem direcció Alemanya per creuar després direcció Noruega. Aprofitarem els dos dies de pluja que sembla que ens esperem per desplaçar-nos tan com poguem fent autoestop.
Després d'un trajecte curt aconseguim un cotxe en el qual viatgen una parella formada per un portugués i una grega que van a veure uns amics que ens duu fins a l'entrada de Zurich. Ens deixen en una àrea de servei. Fa molt fred, plou molt. No es para cap cotxe i ni tan sols ens saluden. Tenim banstant clar que hi passarem una eternitat. Finalment es para un noi que va a Zurich a una reunió. Ens porta direcció Munich i fins i tot, com que té temps i no hi ha massa trànsit, avança més del que tenia previst per dur-nos un tros més i amb ell travessem la ciutat.
Seguidament ens carrega un noi que actualment viu a Àustria però que ha viatjat per tot el món. Ens explica que el que fa és buscar feina al lloc on vol viatjar i hi treballa mentre va descobrint món. De fet ens diu que ara venia d'un lloc de Suïssa on ha trobat feina i per tant d'aquí a poc deixarà Àustria per canviar de feina i de país. Ens deixa prop de la frontera amb Alemanya però en una petita àrea de servei on pensem que quedarem estancats. Finalment es para en Denis, un jove que viu a Alemanya però que treballa a Suissa durant un temps ja que el seu objectiu és estalviar per anar a Nova Zelanda. Ell ens deixa passada la fontera i ens trobem ja en territori alemany. Això ens permet buscar un restaurant italià i demanar-nos una pizza que portem somiant des de fa un piló de dies.
Un nou país per descobrir i un pas més cap al nostre objectiu: Noruega.
